Com mitigar les desigualtats dels usos del temps per la sostenibilitat de la vida a través de la moneda social i la facilitació a partir de l’experiència de les comunitats d’habitatge.

Hi ha divisió sexual del treball també dins les comunitats d’habitatge i per tant, la principal font de conflictes rau en la sostenibilitat de la vida, el treball reproductiu i de cures. Cal posar fil a l’agulla ja que les darreres crisis econòmiques ens estan demostrant que, lluny d’equilibrar usos del temps entre sexes, s’ha intensificat el treball de les dones, ja que destinen més temps al treball productiu com reproductiu i de cures.

Eines com la facilitació ens permeten generar el camp de confiança adient per detectar les necessitats de la comunitat per tal de plantejar propostes concretes per mitigar aquestes desigualtats. En les presents pàgines es desenvolupa una eina metodològica a través de la implementació d’una moneda social, per tal de treballar els conflictes generats per la divisió sexual dels treballs destinats a la sostenibilitat de la vida.

La idea parteix de treballar amb comunitats d’habitatge però l’eina es veu més enllà de l’arquitectura dura de la llar, s’exten per les diverses arquitectures de les cures. Per tal, d’arribar a construir aquesta s’ha fet una recerca entorn al que s’ha escrit sobre la crisi i el gènere, usos del temps, sobre economia feminista, sobre tècniques de facilitació de grups i d’economia social i solidària, tant a nivell acadèmic com per part dels agents clau implicats. S’han realitzat entrevistes obertes d’habitants de tres projectes d’habitatge comunitari amb característiques diverses. També s’ha utilitzat aquest mètode per treure informació del funcionament d’una moneda social. I finalment s’ha fet una anàlisi empírica de dades de l’INE, l’Idescat i diversos articles relacionats.

El resultat ha adoptat el format de joc de taula amb un triple objectiu; el primer, extreure dades per tal de realitzar una diagnosi detallada en espais de convivència més diversos que els oficials. El segón, apropar conceptes i formar a través d’una eina divulgativa. I el tercer, acompanyar comunitats a treballar a través de la facilitació de grups la implantació d’aquesta moneda social complementària els usos del temps dedicats a la sostenibilitat de la vida.